És molt probable qu en rebre un missatge publicitari des de qualsevol suport de publicitat exterior, no puguem percebre que aquesta comunicació entre emissor i rceptor s’astà produint através del mitjà més antic dels emprats per l’home per comunicar-se.És molt probable que no trobem un altre mitjà que hagi tingut, i continui, tenint, la col·laboració de talents creatius com Picasso, Miró, Casas, Gris, Warhol, Toulouse-Lautrec, Mucha, Cassandre...
Ës molt probable que no hi hagi cap altre mitjá que ofereixi tantes possibilitats com les que els comunicadors siguem capaços d’inventar: pòsters, cartells, tanques, murals, lluminosos, edificis, estàtics o en moviment, etc.
La publicitat exterior ha estat el mitjà que més sha adaptat a les necessitats de les empreses que desitgen comunicar-se amb els seus clients. Ha estat el mitjà que ha respost més bé a les demandes dels creatius publicitaris i fins i tot s’hi ha anticipat creant futur.
Avui dia, amb les alternatives que ofereixen uns altrs mitjans, els anunciants i les agències tendeixen a considerrar-lo com un mitjà complementari d’altres aparentment més importants i oblidem el potencial que té com a mitjá principal. Potser el lector recordi, mirant aquest o un altre llibre sobre el tema, marques que s’han fet a si mateixes amb aquest mitjà.
Roger Velàzquez, fotograf i creatiu, descobreix en la publicitat extrior unes altres facetes: la coincidència, la gradiositat, la prespectiva, i ens aclareix, tal vegada, el perquè de l’èxit. Perquè és art. I l’art, afortunadament, interessa més que la publicitat.
És molt probable que a la publicitat exterior només li calgui parlar, però això, tard o d’hora, també ho veurem.
Joan Campmany